Diuen que el cotxe ens dona la llibertat, quan en realitat sempre l’hem tinguda als nostres peus: Les carreteres, línies que connecten entre si nodes menuts a una xarxa amb entrades i eixides ben definides. Ens hi podem desplaçar molt ràpidament, però sense escapar-ne. El cotxe ha empetitit el món i no pas al contrari, però només per a nosaltres. Mentre som lliures a la nostra autoimposada presó, el món continua als marges de les autovies, a les muntanyes, als descampats. Només els peus ens permeten trencar el motle i tornar al vast univers que s'estén per les nostres petites contrades. El món dels nostres avantpassats que jau amagat però encara calent, com un cadàver recent mort. Serà gràcies als peus que trobarem la figuera assilvestrada plena de bacores, els gripaus caçant al toll que va deixar la tempesta d’ahir o les cuques de llum que al maig taquen els marges de la carretera nacional.
L’internet és similar: Un lloc aclaparador on per mitjà dels cercadors i les xarxes socials sempre acabem als mateixos llocs, cada vegada més reduïts, més artificials, més iguals. Caminar a peu per internet és més difícil, tanmateix. Jo tampoc no sé ben bé com fer-ho, però en aquest llindar és on he decidit fer niu. Si has acabat ací, et convide a donar-hi una ullada. Aquest lloc, com un bosc, va creixent per on pot sense massa ordre ni sentit seguint el fluir dels meus interessos i experiències. Us convide a explorar-lo en detall, i espere que gaudiu de la visita.