XVIII

La llum de lluna, que et fa creure que veus sense deixar-te veure de veritat.

Les càmeres no veuen com veiem nosaltres i poden percebre el color a qualsevol intensitat lumínica. És per això que la majoria de fotos nocturnes tenen uns colors com si estigueren fetes de dia, amb un balanç de blancs estrany i un aspecte artificial. Els nostres ulls son incapaços d'apreciar eixos colors perquè la nostra visió nocturna es monocromàtica. En aquesta sèrie he tractat de revelar les fotos sent el més fidel possible al que jo veia aquella nit: El color cremós de la llum, el cel blavenc, les ombres sense forma... Espere haver pogut captar una mica de l'atmosfera que la lluna atorga a les seues nits.