Tot i ser dur i pacient, a mi
La bellesa m'aborrona i m'embriaga.
Tinc ferma la voluntat
i la sensibilitat finissima.
Mai no he mantingut una mateixa postura
ni he anat per un sol camí.
Deteste l'impassible home immòbil com estàtua
les parpelles del qual no han quedat despertes mai
per l'insomni de l'amor, ni el seu cos ha sofert
d'aquestes penes. Jo me n'arrepentesc, a voltes;
d'altres, però, em desfogue i plore
els meus pecats i gemegue sobre l'abandò en ruïnes.
Sóc talment una tendra branca verda
que el vent du de banda a banda.